Les persones estem dotades de diverses formes d’expressió.. al meu entendre absolutament totes les persones... la paraula, la música, la gestualitat, les imatges que generem voluntària i involuntàriament..
De fet un aspecte que ens diferencia com a sers humans dels altres animals és, entre d’altres, la capacitat d’expressió tan elaborada de la nostra sensibilitat..
Quan un músic, un pintor expressa quelcom, al meu parer, ve a “codificar” d’una determinada forma allò que vol explicar.
Una forma de treballar el so, d’aprofundir en la meva pròpia manera de sentir i expressar allò que el fado em desperta, és a través de la veu, però pensant en aquestes diverses formes d’expressió em vaig plantejar la possibilitat de treballar no només en els assajos (ja sigui sola o amb el grup) si no explorar noves formes “de dir” i d’expressar el missatge (sinestèsia). En aquest cas amb el dibuix.
A més, es important també ressaltar els efectes “terapèutics” d’estones tranquil·les expressant, pintant, cantant... de fet, formes d’expressió a l’abast de tothom; tots i totes tenim sensibilitat, tots/es podem cercar les pròpies formes d’expressió.. al contrari del que sovint se’ns a dit, no cal pintar, ni cantar ni ballar tècnicament bé per fer-ho, només cal fer-ho... reinventar, reexistir, crear... us animo a que ho proveu...
Vull compartir uns dibuixos elaborats a partir del treball realitzat amb un tema nou del meu repertori actual: Paixões diagonais.
El primer dibuix és l’impacte del so, la visió de la pròpia forma d’execució. El segon es crea a partir del primer d’una forma imprevista i més espontània. Creació generada a partir de la pròpia forma d’entendre i per tant, d’expressar la cançó:
Aquesta cançó l’hem preparat amb veu i piano. Els arranjaments inicials son de la pianista Maria Joao Pires que Pancho Marrodan executa i redefineix a la seva manera. En uns quants dies en penjaré la mostra a la pestanya MP3/videos del meu blog. Vegeu:
Us adjunto els dibuixos amb un breu comentari sobre l’elaboració:
 |
| Paixões Diagonais 1 |
Moments d’explosió expressiva continguda, desenllaç continu però suau, fluint.
L’expressivitat es va deixant anar, es conté i es solta com el mar al qual fa referència en algun moment la cançó.
Explosió d’expressivitats i sensibilitats que contrasta l’estereotipat del ritme i el discurs típic fadista (desamor. Aspectes emocionals ressaltats).
Capacitat per accedir a capes més profundes de forma tranquil·la i calma. Moviment expansiu continu. Expressió que s’autogenera i s’empeny a ella mateixa. Creació d’un fons que ha de contenir el que succeeix, el que s’expressa.
Paisatge cada cop més obert, més creatiu... aprofundir-hi per fugir del més estereotipat.
 |
| Paixões diagonais 2 |
Nova construcció i existència.
Reinvenció a partir de l'espontaneïtat. Superació d'antigues formes i aplicació de nou aprenentatge.
Capacitat de creació figurativa lliure. Sèries des del no-res al disseny. Eludint "el que s'espera", descobrint a partir d’allò espontani.
Cerca d'una forma d'expressió de la realitat. Una visió des de la sensibilitat.
Un tot en construcció contínua, nova, tranquil · la i lliure.
Calia dotar-lo d'una textura-estructura base.
En afegir l'estructura s'observen els elements primigenis que donen lloc a les figures.
Creació d'estructures bases que es van fent cada vegada menys geomètriques, més originals i exclusives.
Estructura base que sosté la creació.
Si us interessa més informació sobre processos inter-modals, sinestésia, art-terapia i també sobre la relació amb el fado...
Espero que ho gaudiu...
Carolina
