Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pensaments. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’agost del 2014

Composició i imatge

Fado de não ser. Carolina Blàvia i Pancho Marrodán. Presentació prevista per 2015

Fa temps que estic treballant amb el dibuix, disseny, imatge... digueu-li com vulgueu amb relació amb la música.

La sinestèsia és el fenomen psíquic pel qual una sensació és expressada i sentida amb un sentit que no li seria el propi.

En la nostra vida quotidiana de fet, s'utilitzen sovint expressions sinestèsiques.. una veu avellutada, un color estrident... fins i tot, la tristesa... que en anglès s'anomena moltes vegades com un color; "blue" (blau). Podríem anomenar tantes d'altres sinestèsies de les quals ni ens n'adonem.

Historia da menina. Carolina Blàvia i Pancho Marrodán. Presentació prevista 2015.
Hi ha una relació entre els paràmetres amb què expressem el món a través dels sentits i que acaben conformant estructures integrades. Els colors sobretot, comparteixen molts paràmetres comuns amb la música: intensitat del color, tonalitat més o menys clara o fosca... i quan ho passem a imatge, la llargada, longitud, amplada... tots ells fenòmens també existents en la música.

Des de fa dos anys que m'he llençat o hauria de dir "gosat" a posar-me a compondre. De fet, des de petita que més o menys ho he fet. Sempre com una activitat absolutament íntima, només compartida amb alguns amics i familiars.

Algú em va comentar que el dibuix podria estimular la creació musical també. Procés ideal:

.- Fer el dibuix
.- Anotar les sensacions, idees, allò que em vingués al cap del dibuix.
.- Interpretar el dibuix d'acord amb els parámetres utilizats (no en l'àmbit psicològic que també es podria fer però aleshores seria amb un altre objectiu).
.- Imprimir-lo i mirar-lo abans d'anar a dormir, deixar que captes el que subtilment a cop de vista és més difícil de veure.

No es tracta de fer una obra mestra, es tracta de treballar l'expressió.

A procura de você. Carolina Blàvia i Pancho Marrodán. Presentada l'any 2013. Sopeira. 
No sabria explicar massa bé com succeeix però desprès d'un procés d'exploració gràfica, la creació musical sorgeix amb més facilitat. I de vegades ocorre després d'iniciar la feina d'escriure una petita frase musical, ve al cap una imatge que, un cop desenvolupada, ajuda a fer crèixer l'armonia i melodia d'aquella petita expressió inicial.

Comparteixo algunes imatges creades amb relació amb diferents musiques que, si tot va bé, presentarem l'any 2015!

Fado Histriónico. Carolina Blàvia.

Software de composició concebut per facilitar l'experimentació i la investigació relacionant el so, el grafisme y el moviment:


divendres, 25 d’abril del 2014

Lleida Sona! i Javier de Castro























El passat 23 d'abril, diada de Sant Jordi, dia de la rosa i el llibre, el diari “El Segre” regalava un llibre ben especial.

Xavier de Castro n'és l'autor. Aquest crític i periodista musical de Lleida fa anys que estudia, escolta i fa un recull ben bé etnogràfic de “tot el que passa musicalment” a Lleida en la seva variant de música moderna. 

A més de les crítiques, sempre constructives i mirant més allò de positiu que de negatiu que hi ha en el món de la música -virtut no sempre fàcil d'exercir (el de mirar en positiu vull dir, ja que no estem educats per fer-ho)- Xavier de Castro és un apassionat per la fotografia i al llarg dels anys de concerts i cròniques ha fet un bon recull del panorama musical o en paraules seves, una “radiografia musical de Lleida”.

Em va agradar veure'm en el llibre però si això és potser massa “egolàtric”, em va agradar veure els meus companys músics (no tots es clar, seria impossible) i també les referències a la rica vida musical de la ciutat de Lleida els últims anys i en el moment actual -tot i les dificultats sorgides per les retallades i càstigs a la cultura (com el 21% d'IVA)-

En el text inicial breu però definidor de l'obra anomena també el nostre “petit festival” InterFado. En paraules seves: “o la cita anual amb la música portuguesa amb un exquisit minifestival Interfado ideat per la cantant Càrol Blàvia i organitzat amb l'ajut de l'Orfeó Lleidatà”. (pp7).

En aquest blog us mostro algunes imatges. Naturalment, he elegit aquelles que fan referència a les meves passions i procurant ser coherent amb el blog que gestiono. 

Aquí teniu algunes de les fotografies! 







divendres, 17 de gener del 2014

Un regal

Vull compartir un regal que m'han fet els col·legues de Balaguer.
Força PDC Balaguer/Noguera!!!
L'autor és en Jordi Tordera.

Moltíssimes gràcies a tots/es!


Autor: Jordi Tordera

dijous, 17 d’octubre del 2013

Portugal ao Pe

Nou bloc parlant d'aquesta magnífica terra que és Portugal i la seva relació amb nosaltres!

Gràcies per les teves aportacions Lele!

http://portugalaope.com

http://portugalaope.com/2013/10/16/estamos-de-suerte-estoy-de-suerte/

dimecres, 21 d’agost del 2013

Crònica de "un profano sensible"

Fotografia: Roser Sala

Vull compartir amb vosaltres aquesta petita crònica escrita per un anònim el passat diumenge en el Monestir d'Alaó.

No ho tradueixo... crec que és millor...


Una abraçada.


En un marco mágico, ante un público entregado desde el primer momento.
Una interpretación de la cantante en la que cultivo la difícil conjunción de gracia, finura, elegancia y expresividad sensacional.
El pianista dió peso y confianza. 
La violinista grácil y con soltura completaba un trío que nos sorprendió. 
Me ha agradado asistir a un espectáculo sin fisuras.

Alaón 18/08/2013

Gràcies "profano sensible"!

Carolina

divendres, 7 de setembre del 2012

Agraïment i petita reflexió... a mode de proposta...


Tarda de diumenge, descanso a casa, tranquil·lament... demà a treballar... igual que aquest cap de setmana. La sensació però es ben agradable.

Sento que el cost i el desgast s’equilibra amb l’esforç realitzat...

Cada cop és mes freqüent veure “post” al facebook i altres espais sobre el malestar que causa als músics ésser massa vegades convidats a tocar a canvi dels aplaudiments ... en el millor dels casos, per què de vegades et diuen que et fan el favor.. per què puguis assajar en públic... et diuen... encara els deus un favor...

Suposo que la reflexió es òbvia, però darrera un músic hi sol haver molts anys d’estudis. Per no parlar de la despesa en instrument, actualització en les noves tecnologies, hores d’assaig, manteniment del local de treball... i una altra llista de despeses que us podeu imaginar... Anar de gratis? No em sembla just.

Però també es cert que de vegades, petites empreses privades (de la restauració sobretot) volen apostar per la cultura. Aquella que no te lloc a les grans indústries televisives, aquella que surt de la emoció, il·lusió i talent de cadascun dels músics. Aquestes petites empreses tenen també que pagar impostos, la seva recaptació és irregular i segurament, si ens poséssim en la seva pell podríem entendre les dificultats que viuen.

Se m’acut que ha arribat per tant el moment de la imaginació. De l’esforç també, com no, i el moment per poder posar-nos a la pell “els uns dels altres”.  Hem de buscar nous camins.

Aquest cap de setmana hem estat en la Comarca del Pallars Jussà.

Dues empreses del món hoteler i la restauració han tingut una idea: ajuntar-se per poder oferir als músics que vinguin en lloc d’una, dues actuacions per què totes dues bandes puguin estar contentes: oferir cultura d’una forma digna i que ningú en surti perdent.

Una bona idea... a banda, han editat cartells i han fet publicitat. La xarxa local de televisions va venir a enregistrar un dels concerts... possiblement ho penjaran al seu blog (ja us en faré sabedors).

Crec que possiblement, en moltes altres zones de la nostra terra podrien donar-se situacions similars... això sí, comporta una mica de feina: coordinar-se entre els diferents comerços, assegurar una bona difusió, lligar dates amb els músics... però crec que el resultat pot ser òptim: bo per la cultura, bo per la restauració/turisme, bo pels músics... no hi haurà potser més empreses que s’animin?

Aprofito per tant per donar les gràcies al Càmping Senterada i Can Farsèsia per aquest fi de setmana. Treballat i gaudit! Tant de bo molts altres puguin seguir l’exemple!

Mmm... de fotos no em vam fer moltes nosaltres però us en deixo aquí un testimoniatge!