Agraïment i petita reflexió... a mode de proposta...

Tarda de diumenge, descanso a casa, tranquil·lament... demà a treballar... igual que aquest cap de setmana. La sensació però es ben agradable.

Sento que el cost i el desgast s’equilibra amb l’esforç realitzat...

Cada cop és mes freqüent veure “post” al facebook i altres espais sobre el malestar que causa als músics ésser massa vegades convidats a tocar a canvi dels aplaudiments ... en el millor dels casos, per què de vegades et diuen que et fan el favor.. per què puguis assajar en públic... et diuen... encara els deus un favor...

Suposo que la reflexió es òbvia, però darrera un músic hi sol haver molts anys d’estudis. Per no parlar de la despesa en instrument, actualització en les noves tecnologies, hores d’assaig, manteniment del local de treball... i una altra llista de despeses que us podeu imaginar... Anar de gratis? No em sembla just.

Però també es cert que de vegades, petites empreses privades (de la restauració sobretot) volen apostar per la cultura. Aquella que no te lloc a les grans indústries televisives, aquella que surt de la emoció, il·lusió i talent de cadascun dels músics. Aquestes petites empreses tenen també que pagar impostos, la seva recaptació és irregular i segurament, si ens poséssim en la seva pell podríem entendre les dificultats que viuen.

Se m’acut que ha arribat per tant el moment de la imaginació. De l’esforç també, com no, i el moment per poder posar-nos a la pell “els uns dels altres”.  Hem de buscar nous camins.

Aquest cap de setmana hem estat en la Comarca del Pallars Jussà.

Dues empreses del món hoteler i la restauració han tingut una idea: ajuntar-se per poder oferir als músics que vinguin en lloc d’una, dues actuacions per què totes dues bandes puguin estar contentes: oferir cultura d’una forma digna i que ningú en surti perdent.

Una bona idea... a banda, han editat cartells i han fet publicitat. La xarxa local de televisions va venir a enregistrar un dels concerts... possiblement ho penjaran al seu blog (ja us en faré sabedors).

Crec que possiblement, en moltes altres zones de la nostra terra podrien donar-se situacions similars... això sí, comporta una mica de feina: coordinar-se entre els diferents comerços, assegurar una bona difusió, lligar dates amb els músics... però crec que el resultat pot ser òptim: bo per la cultura, bo per la restauració/turisme, bo pels músics... no hi haurà potser més empreses que s’animin?

Aprofito per tant per donar les gràcies al Càmping Senterada i Can Farsèsia per aquest fi de setmana. Treballat i gaudit! Tant de bo molts altres puguin seguir l’exemple!

Mmm... de fotos no em vam fer moltes nosaltres però us en deixo aquí un testimoniatge!