dissabte, 15 de desembre de 2012

Visual Music / Inter Fado

Autora: Arlene Rabinowitz
Cançó: Evasió.
Lletra: Rosa Saureu.
Música: Agustí García.
Intèrprets i arranjament:
         Pancho Marrodán. Piano.
         Miquel Hortigüela. Guitarra.
         Carolina Blàvia: Veu.


 

Informació sobre el software  http://ruim.pt/2011/04/meta-sigca/
Meta SIGCA | Estúdio Ruim ruim.pt
Meta SIGCA Concept: António Brech Development: Rui Madeira SIGCA Osx SIGCA


dissabte, 1 de desembre de 2012

Vídeos del Festival Inter-Fado. 20 octubre de 2012 a Lleida.

Olhos Garotos
Piano: Pancho Marrodan.
Veu: Carolina Blàvia.

Samba+Marujo Português
Piano: Pancho Marrodan.
Guitarra: Miquel Hortigüela.
Veu: Carolina Blàvia.

Os meus olhos são dois círius
Guitarra Portuguesa: Alfredo Paredes.
Viola: Ze Pedro.
Veu: Rosario Solano/Carolina Blàvia.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Inter Fado: I Festival Internacional de Fado a Catalunya

Es un plaer per mi poder-vos presentar el festival Inter Fado. 

Aquest festival amb el fado com a eix central, es realitzarà els dies 19 i 20 d'octubre (divendres i dissabte) a les 22hores. Les actuacions seran al Cafè del Teatre de Lleida. 

L'organitzen l'Orfeó i la Paeria contant amb la col·laboració del Consolat Portuguès a Barcelona a través de l'Institut Camões. 

Tal com s'indica en els espais promocionals d'Inter Fado: 

Aquest festival pren el nom d'una filosofia concreta de veure el fado. Més enllà de la música, més enllà de les “territorialitats”. 

Podeu veure: 


http://visualmusic.ning.com/profiles/blogs/inter

Fadografia - Antonio Brech
El Fado des d'un abordatge inter-modal. Que pugui entrar en nosaltres pels cinc sentits... 

Aquest festival contarà amb gastronomia, grafisme-imatge, moviment, so....  i cerca formes d'expressió que connecti el fado amb el nou discurs cultural més obert, més contemporani. 

Falten  uns 10 dies per al seu inici ... podreu veure més informació en els següents links: 




També associacions de portuguesos se n'estan fent ressò...



Les entrades es poden reservar a través de l'Orfeó 


i em consta que hi ha hagut un esforç important per aconseguir preus “populars”:

10€ per cada espectacle però hi ha un abonament de 15€ pels qui vulguin gaudir de les dues jornades. 

Bé... us animo a tots a que participeu i gaudiu del festival!

Carolina Blàiva

dissabte, 8 de setembre de 2012

Fado Enllà



El proper divendres 14 de setembre, presentarem dins del cicle Concòrdia el EP Fado enllà.

Serà a l’ala principal de la Seu Vella de Lleida... un espai emblemàtic i preciós de la nostra ciutat.

Fado enllà es la materialització del treball d’aquest any i mig realitzat per Carolina Blàvia amb el suport dels músics que l’acompanyen: Miquel Hortigüela i Pancho Marrodan.

Es tot just un punt de partida, una primera mostra del treball d’experimentació i de recerca al voltant del fado però cercant nous elements que aportar al mateix. Altres sonoritats, nous abordatges.

Aquest disc ha estat fet quasi en la seva totalitat pels tres músics que participen. Des del disseny fins a l’enregistrament.

El disseny que mostra el CD correspon a un treball vocal a través del grafisme. Concretament el que es va realitzar amb el tema “campo grande”.

El tècnic responsable de la gravació ha estat Pancho Marrodan. Han col·laborat tres persones dues per completar el disseny i  la maquetació i una per acabar de masteritzar el disc.

En el disc es podran trobar sis temes:

1.VA SER DÉU.
Lletra i Música: Alberto Janes.
2.PAIXÕES DIAGONAIS
Lletra: João Monge
Música: Fado Miguel. Miguel Ramos.
3.CAMPO GRANDE
Lletra:  Ary dos Santos
Música: António Vitorino de Almeida
4.EVASIÓ (OPCIONAL)
Lletra: Rosa Saureu
Música: Agustí García
5.PRIMAVERA
Lletra: David Mourao Ferreira
Música: Pedro Rodríguez
6.VERDES ANOS
Instrumental. Carlos Paredes.

Arranjaments dels temes amb guitarra: Miquel Hortigüela
Arranjament dels temes amb piano: Pancho Marrodán
(excepte Paixões Diagonais: arranjament Maria João Pires)



Serà un plaer gaudir de la vostra companyia, en el cicle Concòrdia, música per la pau i a la Seu Vella de Lleida... no pot ser millor...

Carolina Blàvia.

divendres, 7 de setembre de 2012

Agraïment i petita reflexió... a mode de proposta...


Tarda de diumenge, descanso a casa, tranquil·lament... demà a treballar... igual que aquest cap de setmana. La sensació però es ben agradable.

Sento que el cost i el desgast s’equilibra amb l’esforç realitzat...

Cada cop és mes freqüent veure “post” al facebook i altres espais sobre el malestar que causa als músics ésser massa vegades convidats a tocar a canvi dels aplaudiments ... en el millor dels casos, per què de vegades et diuen que et fan el favor.. per què puguis assajar en públic... et diuen... encara els deus un favor...

Suposo que la reflexió es òbvia, però darrera un músic hi sol haver molts anys d’estudis. Per no parlar de la despesa en instrument, actualització en les noves tecnologies, hores d’assaig, manteniment del local de treball... i una altra llista de despeses que us podeu imaginar... Anar de gratis? No em sembla just.

Però també es cert que de vegades, petites empreses privades (de la restauració sobretot) volen apostar per la cultura. Aquella que no te lloc a les grans indústries televisives, aquella que surt de la emoció, il·lusió i talent de cadascun dels músics. Aquestes petites empreses tenen també que pagar impostos, la seva recaptació és irregular i segurament, si ens poséssim en la seva pell podríem entendre les dificultats que viuen.

Se m’acut que ha arribat per tant el moment de la imaginació. De l’esforç també, com no, i el moment per poder posar-nos a la pell “els uns dels altres”.  Hem de buscar nous camins.

Aquest cap de setmana hem estat en la Comarca del Pallars Jussà.

Dues empreses del món hoteler i la restauració han tingut una idea: ajuntar-se per poder oferir als músics que vinguin en lloc d’una, dues actuacions per què totes dues bandes puguin estar contentes: oferir cultura d’una forma digna i que ningú en surti perdent.

Una bona idea... a banda, han editat cartells i han fet publicitat. La xarxa local de televisions va venir a enregistrar un dels concerts... possiblement ho penjaran al seu blog (ja us en faré sabedors).

Crec que possiblement, en moltes altres zones de la nostra terra podrien donar-se situacions similars... això sí, comporta una mica de feina: coordinar-se entre els diferents comerços, assegurar una bona difusió, lligar dates amb els músics... però crec que el resultat pot ser òptim: bo per la cultura, bo per la restauració/turisme, bo pels músics... no hi haurà potser més empreses que s’animin?

Aprofito per tant per donar les gràcies al Càmping Senterada i Can Farsèsia per aquest fi de setmana. Treballat i gaudit! Tant de bo molts altres puguin seguir l’exemple!

Mmm... de fotos no em vam fer moltes nosaltres però us en deixo aquí un testimoniatge!


dilluns, 27 d’agost de 2012

Concòrdia



Un any més el cicle Concòrdia arriba a la Seu Vella de Lleida...

Les guerres van convertir una bella catedral gòtica en caserna, un barri universitari en ciutadella i uns palaus medievals en muralles. La restauració de la Seu Vella de Lleida és també la recuperació d’uns espais de pau i de cultura que no s’havien d’haver perdut mai.

Sigueu benvinguts als concerts de “Concòrdia”.


diumenge, 26 d’agost de 2012

Dos concerts més...


Si teniu ganes de gaudir d’una estona de fado us esperem...

31 d'agost: camping Senterada. 20h.
01 de setembre: Can Farsesia. La Pobla de Segur. 20h.



31 d’agost . Concert de fado veu i guitarra. 

Lloc: Camping Senterada.
                Km 5 crta L-503 direcció Torre de Capdella
                http://www.campingsenterada.net/ 

 Data: 31 d’agost. Divendres.
Hora: 20h vespre.

Veu: Carolina Blàvia.
 Guitarra: Miquel Hortigüela.

01 de setembre. Concert de fado veu i guitarra

Lloc:  Can Farsesia. (fonda).
          C/ Major nº 4   la Pobla de Segur. 25500
           Tf:00 34  695.169181
            http://www.canfasersia.com/?gclid=CLP8w6qPgLICFcYKfAodeloAew

 Data: 1 de setembre. Dissabte.
Hora: 20h vespre.

Veu: Carolina Blàvia.
 Guitarra: Miquel Hortigüela.

 Ens agradarà molt gaudir de la vostra companyia

Carolina Blàvia

divendres, 27 de juliol de 2012

15 Agost. Concert a Penelles


Si teniu ganes de gaudir d’una estona de fado us esperem...

15 d’Agost. Concert de fado. Piano, guitarra i veu.


            Lloc:    Penelles (la Noguera)

Data: 15 d’agost. Dimecres
            Hora: 22h vespre.

            Veu: Carolina Blàvia.
Piano: Pancho Marrodan.
Guitarra: Miquel Hortigüela.


Ens agradarà molt gaudir de la vostra companyia

Carolina Blàvia

dijous, 26 de juliol de 2012

Triste Sina




Observo com la veu (melodia) va buscant l’harmonia. La densitat de notes que la conformen dificulta el pas de la veu. Cal que aquesta s’executi amb molta precisió i àgilment per no encavalcar-se amb les notes (harmonia) que fa la guitarra. La densitat harmònica genera certa tensió. Necessitat de ser molt exacte en l’execució vocal.


Reconeixement del so pur. Connexió amb el mateix per l’expressió. Unió del treball dels músics entre ells (connexió d’ambdós aspectes estrictament musicals) Resultat: nova visió sonora de la cançó. Concreció dels aspectes aportats pels músics que acaben inclosos en la cançó Reforç del esperit de la mateixa. Recerca del missatge inicial pel qual va ser creada la cançó. Alliberament d’aspectes estereotipats.

Continuant amb el treball de la veu a través de l’expressió gràfica i del moviment, he estat treballant una versió concreta de Triste Sina que estem preparant amb Pancho Marrodan (pianista) i Miquel Hortigüela (guitarra).
Aquest tema l’hem treballat per separat i el més curiós ha estat com, sense dir-se res sobre com perfilaven la cançó, ambdós músics l’han fet amb un esperit molt similar.
Vam plantejar un enfocament diferent, una manera pròpia de dir sonorament el que aquest fado al nostre entendre, vol expressar. El resultat que vam obtenir va ser una mica estrany i per això vaig voler treballar-lo mes des d’altres vessants, aplicant la perspectiva inter-modal.
A través del grafisme y del moviment que es suscita tant visual com a través del propi so. El primer que percebo es la dificultat per centrar-me només amb el so i deixar de banda altres variables de caire més racional-emocional.
Cerco connectar amb el so purament com a tal. La cançó permet un abordatge molt obert. Intento buscar elements del so concrets i obrir aquells elements estereotipats al llarg dels anys i les versions. Desfer vells patrons.
Veig una estructura amb la veu i una altra amb el piano que es busquen. Cal entrellaçar les dues coses. Recerca d’un esquema comú que superi les dues individualitats per ensamblar-se.

dimarts, 3 de juliol de 2012

Concerts d'estiu


Si teniu ganes de gaudir d’una estona de fado us esperem...

  • 15 juliol. Lleida.
  • 15 agost. Penelles.


15 de juliol. Concert de fado piano i veu. Lleida.


            Lloc:    dins del cicle de cinema solidari   al carrer de Lleida.    
Avinguda Blondel (darrera de l'IEI).

Data: 15 de Juliol. Diumenge.
            Hora: 20h vespre.

            Veu: Carolina Blàvia.
Piano: Pancho Marrodan.


 15 d’Agost. Concert de fado. Piano, guitarra i veu. Penelles.


            Lloc:    Penelles (la Noguera)

Data: 15 d’agost. Dimecres
            Hora: 22h vespre.

            Veu: Carolina Blàvia.
Piano: Pancho Marrodan.
Guitarra: Miquel Hortigüela.


Ens agradarà molt gaudir de la vostra companyia

Carolina Blàvia

dijous, 24 de maig de 2012

Concurs de fotografia




                                                 http://associazionetucatula.wordpress.com/

Està clar que el fado, com totes aquelles coses que ens arriben al cor, hi ha mil maneres d’expressar-lo.

Pot semblar que aquest estil comença i s’acaba en algun petit carrer de Lisboa... que com diu el famós tema “ Ser Fadista “ ésser fadista és ésser portuguès... Potser tenen raó i totes les persones que gaudim (en la versió que sigui) del fado som una mica “portuguesos”. D’altra banda, permeteu-me que llegeixi entre línies, pot significar que quan es comparteix una mateixa sensibilitat, tots ens sentim més units... portuguesos o no.

sevenmuses

Una mostra de la diversitat d’enfocaments que li podem donar al fado i de com es va estenent arreu aquesta sensibilitat, la trobem ara en un concurs de fotografia que organitza  l'associació cultural luso-italiana Tu-cá-Tu-lá i que pretén mostrar el fado a través de la fotografia.

Us animo a que visiteu la pàgina i, si ho voleu, que participeu!

http://associazionetucatula.wordpress.com/

Carolina Blàvia.

dissabte, 5 de maig de 2012

Noticies als diaris


El passat més de gener, van sortir diverses noticies a la premsa en motiu tant de la presentació del concert del dia 21 com posteriorment, algunes crítiques de l’acte.

Encara que amb uns mesos de retard… aquí us les deixo.

El Segre 03/02/12

El Segre 29/01/12

La Manyana 18/01/2012


Gràcies per la vostra atenció!

Carolina Blàvia

dimarts, 24 d’abril de 2012

Música Visual

Aplicant tècnica intermodal  (música visual) una nova manera de treballar el treball musical tant vocal, com del conjunt, s'han d'observar les sensacions que provoca la música i els dibuixos que suscita. Així com allò que va passant mentre dibuixes.

En aquest cas, vaig triar un enregistrament en directe del concert que vam fer el 21 de gener al Cafè del Teatre de Lleida.

”Fado Campo Grande”. Una versió preciosa preparada per MiquelHortigüela i Pancho Marrodán.

Durant l'elaboració del dibuix i també una vegada el vaig acabar, vaig estar analitzant el que em venia al cap i quina relació tenia amb el que estava sentint.

El  resultat és el que esteu veient aquí:

Fado Campo Grande per Carolina Blàvia
Observació d'altres elements aparentment secundaris en el dibuix:

Cercant detalls
Zoom
Recerca de nous elements, no repetits en altres cançons. Observació de la vida de la cançó.
M'adono dels aspectes més rígids. Aquells que sento que no deixen respirar la cançó. La veu queda fixada en el ritme i cal treballar per alliberar-la encara i malgrat el ritme que, naturalment, ha d'existir.
Dinàmica variable entre contenció vocal i deixar-se anar.
Veig riquesa melòdica i harmònica al voltant del patró rítmic. Conforme el tema avança tot flueix millor.
Hi ha una millora contínua conforme la col·laboració va creixent.
Quan tota la feina "s'enllaça" tot és més lleuger i més ferm alhora. Resolc que cal treballar en aquesta direcció:

Nous elements. No repeticions, no estereotips.
Bon acoblament entre els participants.
Relaxació en l'expressió. La pròpia i la del conjunt.

Espero que us agradi!

Carolina Blàvia

dimarts, 10 d’abril de 2012

Concert presentació llibre Nit Endins de Vidal Vidal a Borges Blanques

Si teniu ganes de gaudir d’una estona de fado...

El proper dijous 19 d’abril  a les 20:30hores actuarem a la cafeteria Slàvia de Borges Blanques en motiu de la presentació del llibre “Nit endins” de l’escriptor lleidatà Vidal Vidal.

Passeig del Terrall nº 14
Borges Blanques
Entrada lliure segons aforament.
http://www.slavia.cat



Acompanyada del guitarra Miquel Hortigüela i el pianista Pancho Marrodan

Ens agradarà molt gaudir de la vostra companyia

Carolina Blàvia

dimarts, 13 de març de 2012

Concert

Si teniu ganes de gaudir d’una estona de fado...

El proper dimarts 20 de març a les 20hores actuarem al “Cafè del Teatre“ de Lleida en motiu de la presentació del llibre “Nit endins” de l’escriptor lleidatà Vidal Vidal.


                                                            C/ Roca Llaurador, nº 4 bis. Lleida
                                                            Entrada lliure segons aforament.
                                                                www.cafedelteatre.com

Acompanyada del guitarra Miquel Hortigüela i el pianista Pancho Marrodan

Ens agradarà molt gaudir de la vostra companyia

Carolina Blàvia

dimecres, 29 de febrer de 2012

Presentació del llibre Nit endins de Vidal Vidal

Tots algun cop a la vida hem hagut d'aturar-nos i fer una nova composició de lloc... de vegades es fa voluntàriament però tot sovint són les circumstàncies de la vida que ens hi obliguen.

Això es exactament el que li passa al protagonista de la novel•la de Vidal Vidal “nit endins”.


De cop i volta, tot allò pel qual havia lluitat, aquella forma de vida que organitzava la seva existència s'ensorra...

El personatge comença així un viatge reflexiu que es concreta de forma literal... agafa el cotxe un vespre i comença a fer quilòmetres... Nit endins...  d’una forma gairebé casual, o hauríem de dir causal, impulsat per una motivació molt pròpia del protagonista, el seu interès per la història, fa cap a Lisboa.

Un dels descobriments en la ciutat blanca es el Fado. En ell el protagonista identifica totes les emocions viscudes, estats d’ànims que li son afins... “horizontes sempre iguais a minha frente....” Triste Sina amb la que el personatge s’identifica...

El llibre ens planteja preguntes sobre “la seguretat” en aquesta vida, sobre la importància d’identificar-nos en lo mes essencial de nosaltres mateixos cada cop que faci falta per continuar endavant...

Si voleu assistir a la presentació del llibre, si en voleu saber més d’aquesta història i també, escoltar uns quants “fadinhos” us proposo una trobada:

Dimarts 20 de març a les 20H
Presentació del llibre: Nit endins 
De l'escriptor lleidatà, el Sr.  Vidal Vidal.

I després...

Concert/mostra de fados amb:

  • Carolina Blàvia (veu)
  • Miquel Hortigüela (guitarra)
  • Pancho Marrodán (piano).


Al cafè del teatre de Lleida. 

Us esperem....

Carolina

Vídeo de presentació

El passat 25 de gener en motiu de la presentació del projecte musical va sortir al telenotícies de TV Lleida una petita noticia que parla del nou espectacle. Si teniu ganes de veure-ho, la companya també fadista, Marcela Ortíz el va editar per què no calgui buscar entre les noticies del dia...

Aprofito per donar-li les gràcies a ella i també a la presentadora del programa de TV Lleida, la Mònica Mombiela per pensar amb nosaltres...

Espero que us agradi!



Carolina

dilluns, 6 de febrer de 2012

Inter Fado

Fado by Foreigners

L’any 2010 va tenir lloc al més de juny una trobada de fadistes estrangeres a Lisboa. Va ser una trobada informal amb l’objectiu de conèixer persones que guiades per un mateix interès, teníem ganes de donar a conèixer la nostra manera d’entendre el que és la nostra passió: el fado.

La trobada la va liderar la fadista mexicana Marcela Ortiz. 

Marcela Ortíz, Carolina Blàvia, Rosario Solano


Vam poder actuar quatre fadistes:

Rosario Solano
Luïsa Notarangelo
Marcela Ortíz i
Carolina Blàvia.


Luisa Notarangelo, Rui Mota, Rosario Solano, Carolina Blàvia, Marcela Ortiz

Vam cantar al centre cultural “Braço de Prata”, Lisboa, gràcies a Helder Moutinho i com no, al suport de Rui Mota que, dit sigui de pas, es qui m’ajuda amb les traduccions del blog (gràcies Rui!).

No cal dir que fou una nit entranyable que acabava a altes hores de la matinada... tal i com obliga el fado.

D’això ha passat ja més d’un any però la nostra companya Marcela continua endavant amb la promoció d’aquest fado podríem dir “a la nostra”. Inter-fado. La manera en que cadascuna de nosaltres entenem l’estil.

Marcela ha inclòs en la seva pàgina web un espai de promoció dedicat al fado fet per estrangeres: fado by foreigners i volia compartir l’enllaç d’aquesta companya que mostra sempre tanta energia i entusiasme per anar endavant.

Fado by foreigners

Gràcies Marcela!

Pasejant per Lisboa...

dimecres, 18 de gener de 2012

CONCERT 21 gener 2012

Música i colors

El color de la nova etapa com a Carolina Blàvia és el blau. Color corporatiu... no se per què però em venia de gust. Bé em ve de gust.

Sembla lògic que per tant pel concert “presentació” o “concert-mostra” (ja que és un camí, una obra que es va fent dia a dia) el color fos també blau.

Però les figures, colors i formes van al seu aire... al menys dins del meu cap. Es transformen i es distribueixen a l’atzar. Aparentment a l’atzar.

Aquesta primavera, un dia qualsevol vaig visualitzar un disseny blanc i negre... circular però obert, cercles, espais ... una imatge amb cert moviment dins la meva ment. Figures i espais movent-se capritxosament.  



Es curiós, no se com ha estat però finalment, fruit de elecció de petits detalls que inicialment havien d’ésser blaus, s’han transformat amb blancs i negres... com em passa sovint en els dibuixos de cop i volta, són ells els que decideixen com seran, com es combinaran... aquest cop ha succeït en la vida real...

El color corporatiu de Carolina Blàvia es el blau (de fet, entre altres coses el meu cognom originàriament és el que significa) però per elecció de la meva ment... mmm... sí, crec que és la meva ment quan fa el que vol ha estat el blanc i negre. Figures rodones, cercles i espirals obertes, en moviment, suaus i lliures....

Conclusió: finalment el concert serà presentat en blanc i negre.

Queda radical... però atenció! Moltes vegades, les coses no són el que semblen!

Una abraçada lectors/es!

Carolina Blàvia

dijous, 12 de gener de 2012

CONCERT


Després d’un any treballant en el nou projecte, a la recerca de noves formes d’expressió apareix ja apuntada la nova imatge sonora.
Alguns temes recuperats i recreats d’altres de nous. Alguns amb arranjaments propis i d’altres redefinint la tasca creativa ja feta.
L’aportació del piano y la guitarra donen permeten una nova forma de l’expressió i donen un color diferent al conjunt.
Un treball amb procés d’elaboració constant, amb aportacions dels tres components:

Guitarra: Miquel Hortigüela
Piano: Pancho Marrodán.
Veu: Carolina Blàvia.

Si us apeteix escoltar-nos...

Dissabte 21 de gener 2012
Hora: 22:30h.
Lloc: Cafè del Teatre de Lleida.
Venda d’entrades: Anticipada i al cafè: 6€ / 8€ a taquilla.


Foto de Juan Miguel Morales



dimarts, 10 de gener de 2012

Paixões diagonais

Les persones estem dotades de diverses formes d’expressió.. al meu entendre absolutament totes les persones... la paraula, la música, la gestualitat, les imatges que generem voluntària i involuntàriament..

De fet un aspecte que ens diferencia com a sers humans dels altres animals és, entre d’altres, la capacitat d’expressió tan elaborada de la nostra sensibilitat..

Quan un músic, un pintor expressa quelcom, al meu parer, ve a “codificar” d’una determinada forma allò que vol explicar.

Una forma de treballar el so, d’aprofundir en la meva pròpia manera de sentir i expressar allò que el fado em desperta, és a través de la veu, però pensant en aquestes diverses formes d’expressió em vaig plantejar la possibilitat de treballar no només en els assajos (ja sigui sola o amb el grup) si no explorar noves formes “de dir” i d’expressar el missatge (sinestèsia). En aquest cas amb el dibuix.

A més, es important també ressaltar els efectes “terapèutics” d’estones tranquil·les expressant, pintant, cantant... de fet, formes d’expressió a l’abast de tothom; tots i totes tenim sensibilitat, tots/es podem cercar les pròpies formes d’expressió.. al contrari del que sovint se’ns a dit, no cal pintar, ni cantar ni ballar tècnicament bé per fer-ho, només cal fer-ho... reinventar, reexistir, crear... us animo a que ho proveu...

Vull compartir uns dibuixos elaborats a partir del treball realitzat amb un tema nou del meu repertori actual: Paixões diagonais.

El primer dibuix és l’impacte del so, la visió de la pròpia forma d’execució. El segon es crea a partir del primer d’una forma imprevista i més espontània. Creació generada a partir de la pròpia forma d’entendre i per tant, d’expressar la cançó:

Aquesta cançó l’hem preparat amb veu i piano. Els arranjaments inicials son de la pianista Maria Joao Pires que Pancho Marrodan executa i redefineix a la seva manera.  En uns quants dies en penjaré la mostra a la pestanya MP3/videos del meu blog. Vegeu:


Us adjunto els dibuixos amb un breu comentari sobre l’elaboració:

Paixões Diagonais 1
Moments d’explosió expressiva continguda, desenllaç continu però suau, fluint.
L’expressivitat es va deixant anar, es conté i es solta com el mar al qual fa referència en algun moment la cançó.
Explosió d’expressivitats i sensibilitats que contrasta l’estereotipat del ritme i el discurs típic fadista (desamor. Aspectes emocionals ressaltats).
Capacitat per accedir a capes més profundes de forma tranquil·la i calma. Moviment expansiu continu.
Expressió que s’autogenera i s’empeny a ella mateixa.  Creació d’un fons que ha de contenir el que succeeix, el que s’expressa.
Paisatge cada cop més obert, més creatiu... aprofundir-hi per fugir del més estereotipat.


Paixões diagonais 2
Nova construcció i existència.
Reinvenció a partir de l'espontaneïtat. Superació d'antigues formes i aplicació de nou aprenentatge.
Capacitat de creació figurativa lliure. Sèries des del no-res al disseny. Eludint "el que s'espera", descobrint a partir d’allò espontani.
Cerca d'una forma d'expressió de la realitat. Una visió des de la sensibilitat.
Un tot en construcció contínua, nova, tranquil · la i lliure.
Calia dotar-lo d'una textura-estructura base.
En afegir l'estructura s'observen els elements primigenis que donen lloc a les figures.
Creació d'estructures bases que es van fent cada vegada menys geomètriques, més originals i exclusives.
Estructura base que sosté la creació.

Si us interessa més informació sobre processos inter-modals, sinestésia, art-terapia i també sobre la relació amb el fado...


Espero que ho gaudiu...

Carolina