dimecres, 18 de gener del 2012

CONCERT 21 gener 2012

Música i colors

El color de la nova etapa com a Carolina Blàvia és el blau. Color corporatiu... no se per què però em venia de gust. Bé em ve de gust.

Sembla lògic que per tant pel concert “presentació” o “concert-mostra” (ja que és un camí, una obra que es va fent dia a dia) el color fos també blau.

Però les figures, colors i formes van al seu aire... al menys dins del meu cap. Es transformen i es distribueixen a l’atzar. Aparentment a l’atzar.

Aquesta primavera, un dia qualsevol vaig visualitzar un disseny blanc i negre... circular però obert, cercles, espais ... una imatge amb cert moviment dins la meva ment. Figures i espais movent-se capritxosament.  



Es curiós, no se com ha estat però finalment, fruit de elecció de petits detalls que inicialment havien d’ésser blaus, s’han transformat amb blancs i negres... com em passa sovint en els dibuixos de cop i volta, són ells els que decideixen com seran, com es combinaran... aquest cop ha succeït en la vida real...

El color corporatiu de Carolina Blàvia es el blau (de fet, entre altres coses el meu cognom originàriament és el que significa) però per elecció de la meva ment... mmm... sí, crec que és la meva ment quan fa el que vol ha estat el blanc i negre. Figures rodones, cercles i espirals obertes, en moviment, suaus i lliures....

Conclusió: finalment el concert serà presentat en blanc i negre.

Queda radical... però atenció! Moltes vegades, les coses no són el que semblen!

Una abraçada lectors/es!

Carolina Blàvia

dijous, 12 de gener del 2012

CONCERT


Després d’un any treballant en el nou projecte, a la recerca de noves formes d’expressió apareix ja apuntada la nova imatge sonora.
Alguns temes recuperats i recreats d’altres de nous. Alguns amb arranjaments propis i d’altres redefinint la tasca creativa ja feta.
L’aportació del piano y la guitarra donen permeten una nova forma de l’expressió i donen un color diferent al conjunt.
Un treball amb procés d’elaboració constant, amb aportacions dels tres components:

Guitarra: Miquel Hortigüela
Piano: Pancho Marrodán.
Veu: Carolina Blàvia.

Si us apeteix escoltar-nos...

Dissabte 21 de gener 2012
Hora: 22:30h.
Lloc: Cafè del Teatre de Lleida.
Venda d’entrades: Anticipada i al cafè: 6€ / 8€ a taquilla.


Foto de Juan Miguel Morales



dimarts, 10 de gener del 2012

Paixões diagonais

Les persones estem dotades de diverses formes d’expressió.. al meu entendre absolutament totes les persones... la paraula, la música, la gestualitat, les imatges que generem voluntària i involuntàriament..

De fet un aspecte que ens diferencia com a sers humans dels altres animals és, entre d’altres, la capacitat d’expressió tan elaborada de la nostra sensibilitat..

Quan un músic, un pintor expressa quelcom, al meu parer, ve a “codificar” d’una determinada forma allò que vol explicar.

Una forma de treballar el so, d’aprofundir en la meva pròpia manera de sentir i expressar allò que el fado em desperta, és a través de la veu, però pensant en aquestes diverses formes d’expressió em vaig plantejar la possibilitat de treballar no només en els assajos (ja sigui sola o amb el grup) si no explorar noves formes “de dir” i d’expressar el missatge (sinestèsia). En aquest cas amb el dibuix.

A més, es important també ressaltar els efectes “terapèutics” d’estones tranquil·les expressant, pintant, cantant... de fet, formes d’expressió a l’abast de tothom; tots i totes tenim sensibilitat, tots/es podem cercar les pròpies formes d’expressió.. al contrari del que sovint se’ns a dit, no cal pintar, ni cantar ni ballar tècnicament bé per fer-ho, només cal fer-ho... reinventar, reexistir, crear... us animo a que ho proveu...

Vull compartir uns dibuixos elaborats a partir del treball realitzat amb un tema nou del meu repertori actual: Paixões diagonais.

El primer dibuix és l’impacte del so, la visió de la pròpia forma d’execució. El segon es crea a partir del primer d’una forma imprevista i més espontània. Creació generada a partir de la pròpia forma d’entendre i per tant, d’expressar la cançó:

Aquesta cançó l’hem preparat amb veu i piano. Els arranjaments inicials son de la pianista Maria Joao Pires que Pancho Marrodan executa i redefineix a la seva manera.  En uns quants dies en penjaré la mostra a la pestanya MP3/videos del meu blog. Vegeu:


Us adjunto els dibuixos amb un breu comentari sobre l’elaboració:

Paixões Diagonais 1
Moments d’explosió expressiva continguda, desenllaç continu però suau, fluint.
L’expressivitat es va deixant anar, es conté i es solta com el mar al qual fa referència en algun moment la cançó.
Explosió d’expressivitats i sensibilitats que contrasta l’estereotipat del ritme i el discurs típic fadista (desamor. Aspectes emocionals ressaltats).
Capacitat per accedir a capes més profundes de forma tranquil·la i calma. Moviment expansiu continu.
Expressió que s’autogenera i s’empeny a ella mateixa.  Creació d’un fons que ha de contenir el que succeeix, el que s’expressa.
Paisatge cada cop més obert, més creatiu... aprofundir-hi per fugir del més estereotipat.


Paixões diagonais 2
Nova construcció i existència.
Reinvenció a partir de l'espontaneïtat. Superació d'antigues formes i aplicació de nou aprenentatge.
Capacitat de creació figurativa lliure. Sèries des del no-res al disseny. Eludint "el que s'espera", descobrint a partir d’allò espontani.
Cerca d'una forma d'expressió de la realitat. Una visió des de la sensibilitat.
Un tot en construcció contínua, nova, tranquil · la i lliure.
Calia dotar-lo d'una textura-estructura base.
En afegir l'estructura s'observen els elements primigenis que donen lloc a les figures.
Creació d'estructures bases que es van fent cada vegada menys geomètriques, més originals i exclusives.
Estructura base que sosté la creació.

Si us interessa més informació sobre processos inter-modals, sinestésia, art-terapia i també sobre la relació amb el fado...


Espero que ho gaudiu...

Carolina