dimarts, 10 de gener del 2012

Paixões diagonais

Les persones estem dotades de diverses formes d’expressió.. al meu entendre absolutament totes les persones... la paraula, la música, la gestualitat, les imatges que generem voluntària i involuntàriament..

De fet un aspecte que ens diferencia com a sers humans dels altres animals és, entre d’altres, la capacitat d’expressió tan elaborada de la nostra sensibilitat..

Quan un músic, un pintor expressa quelcom, al meu parer, ve a “codificar” d’una determinada forma allò que vol explicar.

Una forma de treballar el so, d’aprofundir en la meva pròpia manera de sentir i expressar allò que el fado em desperta, és a través de la veu, però pensant en aquestes diverses formes d’expressió em vaig plantejar la possibilitat de treballar no només en els assajos (ja sigui sola o amb el grup) si no explorar noves formes “de dir” i d’expressar el missatge (sinestèsia). En aquest cas amb el dibuix.

A més, es important també ressaltar els efectes “terapèutics” d’estones tranquil·les expressant, pintant, cantant... de fet, formes d’expressió a l’abast de tothom; tots i totes tenim sensibilitat, tots/es podem cercar les pròpies formes d’expressió.. al contrari del que sovint se’ns a dit, no cal pintar, ni cantar ni ballar tècnicament bé per fer-ho, només cal fer-ho... reinventar, reexistir, crear... us animo a que ho proveu...

Vull compartir uns dibuixos elaborats a partir del treball realitzat amb un tema nou del meu repertori actual: Paixões diagonais.

El primer dibuix és l’impacte del so, la visió de la pròpia forma d’execució. El segon es crea a partir del primer d’una forma imprevista i més espontània. Creació generada a partir de la pròpia forma d’entendre i per tant, d’expressar la cançó:

Aquesta cançó l’hem preparat amb veu i piano. Els arranjaments inicials son de la pianista Maria Joao Pires que Pancho Marrodan executa i redefineix a la seva manera.  En uns quants dies en penjaré la mostra a la pestanya MP3/videos del meu blog. Vegeu:


Us adjunto els dibuixos amb un breu comentari sobre l’elaboració:

Paixões Diagonais 1
Moments d’explosió expressiva continguda, desenllaç continu però suau, fluint.
L’expressivitat es va deixant anar, es conté i es solta com el mar al qual fa referència en algun moment la cançó.
Explosió d’expressivitats i sensibilitats que contrasta l’estereotipat del ritme i el discurs típic fadista (desamor. Aspectes emocionals ressaltats).
Capacitat per accedir a capes més profundes de forma tranquil·la i calma. Moviment expansiu continu.
Expressió que s’autogenera i s’empeny a ella mateixa.  Creació d’un fons que ha de contenir el que succeeix, el que s’expressa.
Paisatge cada cop més obert, més creatiu... aprofundir-hi per fugir del més estereotipat.


Paixões diagonais 2
Nova construcció i existència.
Reinvenció a partir de l'espontaneïtat. Superació d'antigues formes i aplicació de nou aprenentatge.
Capacitat de creació figurativa lliure. Sèries des del no-res al disseny. Eludint "el que s'espera", descobrint a partir d’allò espontani.
Cerca d'una forma d'expressió de la realitat. Una visió des de la sensibilitat.
Un tot en construcció contínua, nova, tranquil · la i lliure.
Calia dotar-lo d'una textura-estructura base.
En afegir l'estructura s'observen els elements primigenis que donen lloc a les figures.
Creació d'estructures bases que es van fent cada vegada menys geomètriques, més originals i exclusives.
Estructura base que sosté la creació.

Si us interessa més informació sobre processos inter-modals, sinestésia, art-terapia i també sobre la relació amb el fado...


Espero que ho gaudiu...

Carolina


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada